Moviments secessionistes a l’Àfrica i violacions de drets humans

Sota el títol “Moviments secessionistes a l’Àfrica i violacions de drets humans”, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, el CIEMEN, ha elaborat, per encàrrec de l’eurodiputat Jordi Solé, un estudi sobre diversos moviments de secessió vigents avui al continent africà i que, malauradament, van acompanyats de violència i violacions sistemàtiques de drets humans

“Quan pensem en moviments d’autodeterminació, acostumem a pensar en casos occidentals, com el d’Escòcia i el Quebec, dos miralls recurrents per al sobiranisme català. I segurament és lògic, perquè  en molts sentits són els dos casos més pròxims i directament comparables al nostre. I ens oblidem, doncs, que de moviments d’autodeterminació n’hi ha a tots el continents, tot i que rarament aconsegueixen captar l’atenció dels nostres mitjans de comunicació”, ha explicat l’eurodiputat Jordi Solé a la presentació de l’estudi, que ha tingut lloc dimarts 1 de febrer a Barcelona.

“Les demandes d’autodeterminació acostumen a sorgir quan es combinen dos factors en una comunitat: d’una banda, l’existència de trets d’identitat propis com la llengua, la religió, o la cultura; i de l’altra, la percepció d’un greuge, de ser un col·lectiu discriminat de manera continuada en el temps pel grup majoritari o pel poder central”, ha afegit Solé.

D’aquestes demandes d’autodeterminació que hi ha avui a l’Àfrica, l’estudi se centra en cinc: el separatisme cabinda a Angola, el moviment secessionista de la minoria anglòfona del Camerun meridional, Biafra a Nigèria, el Tigrai a Etiòpia, i el cas del Sàhara Occidental. “Hem triat cinc moviments representatius de la diversitat de l’Àfrica, cinc conflictes geogràficament variats, de tradicions colonials diferents, i amb motius, reivindicacions i eines diferents a l’hora de reclamar la secessió”, ha explicat el periodista David Forniès, coordinador de l’estudi.

Dos dels autors de l’informe, han presentat els seus capítols. D’una banda, la periodista Karla Ferrera, autora de l’apartat sobre el Sàhara Occidental, que ha centrat la seva exposició a relatar la seva experiència en visitar la zona: “El Sàhara Occidental és un territori ric en recursos naturals, però els sahrauís no només no en poden gaudir sinó que veuen com els seus drets són vulnerats sistemàticament: no poden treballar, pateixen tortures, violacions i desaparicions forçoses, la policia marroquina entra i saqueja les seves cases… Al Sàhara Occidental hi ha guerra i jo l’he vista”, ha conclòs Ferrera.

D’altra banda, James Angove, investigador del Cameroon Conflict Research Group de la Facultat de Dret d’Oxfor i investigador principal a l’Institut Max Planck, ha presentat el seu capítol sobre el conflicte al sud del Camerun. “Des del 2016, hi ha un conflicte latent entre la minoria anglòfona que viu el Camerun meriodional i la majoria francòfona. I, tot i que totes dues bandes han exercit violència, no és comparable ni els recursos ni la responsabilitat entre el moviment secessionista i el poder central”, ha explicat Angove.

També us pot interessar