Deu anys més de roaming a la UE

El 9 de desembre a la una de la matinada vàrem arribar a un acord polític entre el Parlament Europeu i el Consell per tancar la revisió de la legislació sobre el roaming, que ampliarà -de moment per 10 anys més- el fet que puguem utilitzar el nostre mòbil per tota la UE sense cap cost addicional. Les actuals normes sobre la itinerància caduquen al juny de l’any vinent. Probablement aquest sigui un dels exemples més utilitzats i coneguts quan es parla de per què serveix a nivell concret la integració europea, absolutament en línia amb el principi de lliure circulació i de mercat únic. El que fa poc més de deu anys va ser una gran victòria sobre les pretensions de les operadores, avui ja es dóna per adquirit.

Com a ponent a l’ombra per part del grup Verds/ALE (shadow raporteur en argot europarlamentari), he seguit en primera persona les negociacions per a l’extensió del roaming. En línies genèriques, els grups polítics del Parlament hem intentat, de manera molt majoritària, protegir els interessos dels usuaris de les telecomunicacions, mentre els estats han intentat afavorir els interessos de les companyies proveïdores de serveis de telecomunicacions, especialment les més grans (algunes de les quals provenen d’antics monopolis estatals).

El principal cavall de batalla en la negociació ha estat la reducció dels preus de les comunicacions de veu, SMS i dades que les operadores es cobren entre sí quan un usuari resident a un altre país utilitza la seva xarxa. Per nosaltres, era important reduir aquests preus atès que es poden acabar reflectint en les factures dels usuaris finals i atès que preus més reduïts poden facilitar major competència entre les operadores. La majoria d’estudis indiquen que el marge entre el cost real de l’ús de la infraestructura i els preus actuals permetia encara rebaixar significativament aquests preus. Finalment, i pel que fa a dades (el consum més rellevant) l’acord és que es passi gradualment dels actuals 2 euros per gigabyte de dades transmeses, a 1 euro el 2027.

A la darrera negociació, hi van haver dos punts més que van requerir que acostéssim posicions. Per una banda, la qüestió dels preus de les trucades intra-UE. No deixa de ser un contrasentit que, quan utilitzem el nostre mòbil en un país de la UE diferent del nostre, no paguem cap cost addicional, però en canvi quan establim una trucada des del nostre país de residència cap a un altre país UE, sí. Vam aconseguir introduir un paràgraf a la legislació que fa una crida a revisar el preus màxims d’aquestes trucades per tal de protegir els consumidors de costos excessius. I per altra banda, la necessitat de revisar les clàusules d’ús legítim, és a dir, els casos en els quals els proveïdors d’itinerància creuen que els usuaris estan duent a terme un ús fraudulent del roaming, amb usos que no s’adapten a l’esperit de la itinerància.

La nova regulació posa molt èmfasi, també, en la prohibició de consideracions comercials que tinguin com a conseqüència la reducció de la qualitat dels serveis d’itinerància. És a dir, els usuaris que visiten un altre país no han d’experimentar que es redueix la qualitat de servei que reben, tret que la xarxa visitada per raons estrictament tècniques no pugui oferir el mateix servei (com per exemple, zones remotes amb 3G en lloc de 4G). També s’hi inclou que un major nombre de números de serveis d’emergència s’han de prestar sense cap cost addicional.

També us pot interessar

×ATENCIÓ: Cookies no configurades en l'idioma actual. Revisa la teva configuració al plugin, gràcies!