Geòrgia, un país polaritzat a la recerca de la reconciliació

El dissabte 2 d’octubre hi havia eleccions municipals a Geòrgia i jo -juntament amb 6 companys eurodiputats- vaig formar part de la delegació de més de 300 observadors internacionals que ens vam desplegar per tot el territori.

Les eleccions municipals no acostumen a ser objecte de missions internacionals d’observació electoral. Però aquesta missió era un dels compromisos explícits de l’acord del 19 d’abril de 2021, mediat per la UE (amb la implicació directa del President del Consell UE, Charles Michel) i signat pels principals partits georgians, amb l’objectiu de rebaixar l’alt clima de tensió política existent al país.

En aquest compromís, el partit de govern Somni Georgià – Georgian Dream (GD), que compta amb majoria absoluta al Parlament, es comprometia a fer reformes al sistema electoral (establir un sistema completament proporcional per les eleccions legislatives de 2024 i canviar la composició de la comissió electoral central) i al sistema judicial (canviar el sistema d’elecció dels jutges, particularment del Tribunal Suprem, i el sistema d’elecció del fiscal general); a convocar eleccions parlamentàries al 2022 si a les eleccions municipals d’octubre no assolien de mitjana el 43% dels vots; i a amnistiar els presos (polítics) arran dels disturbis de juny de 2019, entre ells el líder del principal partit de l’oposició Moviment Nacional Unitari (UNM), Nika Mela, acusat d’orquestrar la violència de les protestes i que en aquell moment es trobava en presó preventiva. Podem dir doncs que la UE va contribuir a assolir una amnistia en un país fora de la UE.

L’ambient polític a Geòrgia -on no existeix la cultura de coalició ni de consens entre les elits- està altament polaritzat i hi ha una enorme rivalitat entre els dos principals partits: el GD, partit de centre-esquerra fundat per un oligarca i amb suposats lligams pro-russos al capdavant del govern des de 2012; i l’ UNM,  partit conservador que té com a líder Mikheil Saakhasvili, ex-primer ministre i fins fa pocs dies exiliat a Ucraïna, perseguit per presumpte abús d’autoritat i corrupció mentre estava al poder.

Geòrgia és part molt activa del Partenariat Oriental de la UE, té un acord d’associació amb la UE de 2014 i un tractat avançat de lliure comerç. El Govern ha anunciat públicament la intenció de presentar la seva candidatura d’adhesió a la UE el 2024, tot i que ara com ara això és una perspectiva completament irrealista. Tanmateix, la població i els partits polítics són altament pro-europeus i pro-atlàntics. L’objectiu de la integració a la UE està establert a la Caonstitució. Cal preveure que una eventual adhesió de Geòrgia a la UE generaria una reacció del tot adversa de Rússia, augmentant la ja elevada tensió entre la UE i Rússia. En aquest sentit, cal tenir en compte que el 30% del territori georgià està ocupat per l’exèrcit rus, que des de la guerra del 2008 “protegeix” les repúbliques de facto d’Abkhazia i Ossètia del Sud. Els sentiments anti-russos entre la població són generalitzats. Les altres dues minories numèricament importants són l’armènia i l’azeri. A les minories no se’ls permet tenir partits propis.

Els dies previs a les eleccions, la delegació del Parlament Europeu vàrem tenir diverses reunions tant amb els lideratges dels principals partits polítics del país, com amb organitzacions de la societat civil i amb representants del principals mitjans de comunicació. Tant els partits d’oposició, com les organitzacions de la societat civil i els mitjans crítics amb el govern, ens varen denunciar campanyes de pressió i intimidació, abús dels recursos públics amb finalitats electorals, i fins i tot una suposada compra de vots. Consideren que a Geòrgia hi ha en marxa una deriva autoritària -irònicament, del mateix que es va acusar el govern de Saakhasvili al final del seu mandat, i que va permetre l’emergència del GD.

El dia de les eleccions l’equip del Parlament Europeu ens vàrem dividir en tres grups: Un es va quedar a Tbilisi, l’altre es va desplaçar fins a Marneouli, on hi ha majora de població azèria, i l’altre, el meu, es va desplaçar al sud-oest, a Akhalkalaki, de població majoritàriament armènia. En general vàrem poder observar un procés de votació i de recompte correcte, sense tensions i amb força garanties (més fins i tot que en el nostre propi sistema: per exemple, el recompte dels locals electorals amb més de 300 electors es gravava i es pujarà a internet).

Els resultats provisionals indiquen que GD ha sobrepassat amb escreix el llindar del 43%, obtenint un 46,8% del vots. UNM es queda amb el 31% dels vots, i el partit de l’ex primer ministre Gakharia obté amb un 7,5%. La resta de partits aconsegueixen un 2.5% o menys. A aquelles alcaldies on el candidat a alcalde no aconsegueix més del 50% en primera volta, es va a una segona volta al cap de tres setmanes. Serà el cas d’una vintena de municipalitats, entre elles Tbilisi, on l’alcalde actual (GD) va aconseguir el 45% del vots, el líder de UNM Melià 34% i Gakharia amb 9%. Caldrà veure com es resol la disputa de Tbilisi en la segona volta -fins ara l’alcaldia era en mans d’un alcalde de GD, Kakha Kaladze, ex-jugador de futbol del Milan però també s’hi presentaven el líder d’UNM amnistiat pocs mesos abans, Nika Mela, i l’ex-primer ministre i ex GD Giorgi Gakharia, que va dimitir com a protesta per l’empresonament del líder de l’oposició- i si la detenció de Saakhasvili acaba generant més tensió i protestes.

De totes maneres, i tenint en compte els resultats obtinguts i que l’informe dels observadors electorals, tot i ser crític amb algunes mancances en el procés, considera que les eleccions van ser lliures i competitives, el partit de govern surt reforçat d’aquests comicis.

Les properes eleccions nacionals no haurien de tenir lloc fins el 2024, i això hauria de donar temps a rebaixar la tensió, establir un diàleg polític sincer entre les parts, i aprofundir en les reformes democràtiques i de l’estat de dret pendents. Tenint en compte que per la UE Geòrgia és el millor aliat del Caucas Sud, és convenient que la UE segueixi implicada en seguir ben de prop els esdeveniments a Geòrgia i promoure tant la reconciliació com les reformes pendents.

L’informe preliminar de l’OSCE-ODHIR,  al qual s’adhereix el Parlament Europeu, es pot trobar aquí.

 

També us pot interessar

×ATENCIÓ: Cookies no configurades en l'idioma actual. Revisa la teva configuració al plugin, gràcies!