Diversitat lingüística a Europa: una de freda i una de calenta

La Comissió Europea va presentar fa uns dies la plataforma de participació ciutadana que ha de servir per promoure el debat sobre el futur d’Europa entre una ciutadania que sovint se sent allunyada del projecte europeu. L’objectiu és que la societat civil pugui contribuir, a través d’aquesta plataforma, a la Conferència sobre el futur d’Europa que oficialment s’iniciarà el proper 9 de maig.  A diferència de la Convenció europea de 2002, es vol que aquesta Conferència sigui més participativa i més oberta a la ciutadania.

Però la Unió Europea s’entesta a cometre els mateixos errors de sempre quan es tracta de llengües. I, en comptes de fer una plataforma que integri la riquesa i la varietat lingüística realment existent a Europa, només  està disponible en els 24 idiomes oficials de la UE. O dit d’una altra manera, els líders europeus volen que la Conferència sobre el Futur d’Europa sigui un espai de debat obert a tota la ciutadania però no li permeten a catalans, bascos i bretons -per dir-ne alguns- accedir a les eines de participació en la seva llengua materna.

Per denunciar-ho, he promogut una carta dirigida als líders de les institucions europees, que ha cosignat una trentena d’eurodiputats, demanant que aquesta pàgina web de participació ciutadana inclogui totes les llengües que, tot i no ser oficials a la UE, gaudeixin d’algun tipus d’estatus oficial en algun dels estats membre. De moment, però, l’app ja està en marxa i el català ni hi és ni se l’espera.

Amb tot, no només hi ha males notícies per la diversitat lingüística a Europa. Fa pocs dies l’Assemblea Nacional francesa va aprovar una llei històrica per protegir i promoure el que s’anomenen “llengües regionals” de França, com el català, el cors, el bretó o l’occità. És la coneguda com a Llei Molac, pel diputat bretó que l’ha impulsat, des del grup parlamentari Llibertats i Territoris. La llei, entre altres aspectes, reconeix per primer cop que el basc, el bretó i l’alsacià, entre d’altres, formen part del patrimoni lingüístic francès,  proposa generalitzar l’aprenentatge de les llengües regionals des del parvulari fins a l’institut, facilitant-ne el finançament i incloent la possibilitat de la immersió, i autoritza la senyalització bilingüe en edificis públics i senyals de trànsit.

La norma ha tirat endavant tot i comptar amb el rebuig del govern presidit per Emmanuel Macron; la majoria de diputats del seu propi grup parlamentari li van donar suport, en contra dels missatges llençats des del govern. Tanmateix, un grup de diputats macronistes no ha pogut evitar la temptació d’actuar “a l’espanyola” i portar un article de la nova llei al Consell Constitucional. Si aquest escull se supera -esperem que així sigui-, encara caldrà superar les inèrcies i resistències centralistes dels poders de la República, que són enormes. Tanmateix, això no farà menys rellevant l’aprovació de la llei de llengües regionals en un país que durant moltes dècades ha degradat tant com ha pogut el seu estatus.

També us pot interessar

×ATENCIÓ: Cookies no configurades en l'idioma actual. Revisa la teva configuració al plugin, gràcies!