Responsabilitat empresarial, drets humans i medi ambient

En l’economia global, hi ha centenars d’exemples d’empreses que vulneren drets humans, malmeten greument el medi ambient, expulsen a pobles indígenes de les seves terres ancestrals, o es beneficien de treball forçat o treball infantil. I normalment ho fan amb absoluta impunitat.

El proper mes de juny, la Comissió Europea presentarà una proposta legislativa en relació a les obligacions de les empreses a l’hora de respectar els drets humans, el medi ambient i la bona governança, accions conegudes com due diligence. La normativa hauria de ser vinculant per totes les empreses que operin al mercat únic europeu i aplicable en tota la cadena de valor. A més, hauria de garantir que les empreses tinguin un comportament corporatiu responsable en totes les seves operacions, de manera que identifiquin i previnguin els possibles efectes adversos de les seves activitats, i els aturin, reparin i en responguin quan les conseqüències negatives siguin reals.

El Parlament Europeu, en un informe no legislatiu aprovat el mes de març, ha traslladat a la Comissió el que voldria incloure en aquesta proposta legislativa. La principal reivindicació és que els mecanismes de due diligence siguin de compliment obligatori i no una opció voluntària, i que en cas que hi hagi males pràctiques evidents, existeixin mecanismes per garantir que les empreses assumeixen les responsabilitats i reparen els greuges causats, i que les víctimes d’aquests abusos tinguin accés a la justícia. A més, el Parlament demana millorar la transparència i la traçabilitat de les cadenes de subministrament així com incloure mesures com la prohibició d’importar productes vinculats amb greus violacions de drets humans, com el treball forçat o el treball infantil.

Ja existeixen estàndards internacionals sobre el comportament empresarial responsable, com ara els Principis rectors de Nacions Unides sobre empreses i drets humans aprovats el 2011 o textos semblants de l’OIT, el Consell d’Europa o l’OCDE, però les empreses s’hi adhereixen de manera voluntària i l’experiència demostra que el seu compliment és molt limitat.

La UE, per la seva banda, ja va incloure alguns elements de due diligence en alguna legislació sectorial, com el “Reglament de la fusta” i el “Reglament sobre els minerals de zones de conflicte”, que estableixen obligacions de diligència deguda per als importadors de fusta i determinats minerals, o la “Directiva d’informació no financera”, que estableix la divulgació de les empreses obligacions en matèria de riscos i mesures de drets humans. Però ara del que es tracta és que la UE lideri en estàndards vinculants de comportament empresarial en tots els sectors, en tota la cadena de subministrament, incloent-hi filials, subcontractistes, i proveïdors, i per males pràctiques dutes a terme dins o fora de la UE per empreses que operin dins el mercat europeu.

El respecte als drets humans i al medi ambient ha de formar part de l’ètica i de la pràctica empresarial. Moltes empreses ja ho tenen en compte, però moltes altres ho negligeixen completament. Necessitem legislació vinculant per fer-ho possible.

També us pot interessar