La Unió Europea de la Salut, la resposta per a futures crisis sanitàries

Els principals reptes a què ens enfrontem avui no coneixen fronteres. Ja fa temps que sabem que la resposta europea per fer front al canvi climàtic o als reptes migratoris, per citar-ne alguns, només vindran de l’esforç coordinat entre la Unió i seus estats membres. Però la pandèmia del Covid-19 ha fet que a aquesta llista ara hi haguem d’afegir la lluita contra els riscos de salut.

De fet, una de les lliçons que la crisi sanitària provocada per la Covid-19 ens ha deixat és que en aquesta lluita no és només important el tipus de mesures que es prenen, sinó també a quin nivell es prenen. En aquest sentit, és evident que cal reforçar el nivell europeu, desenvolupant l’espai que els Tractats donen a l’àmbit comunitari i respectant les actuals competències dels estats, perquè és en aquest nivell on determinades decisions seran més eficaces. Reforçar el nivell europeu no exclou, però, que moltes decisions hagin d’estar adaptades a cada territori i, per tant, la subsidiarietat és clau per trobar solucions que s’ajustin a les diverses necessitats del continent. Això és encara més evident en el cas de països com Catalunya, on tenim competències exclusives en salut.

D’altra banda, a la llum de la primera resposta descoordinada i maldestra que van donar els estats davant els inicis de l’actual pandèmia, queda clar que l’experiència no es pot repetir. Que cal estar més preparats per eventuals noves emergències sanitàries a nivell de la UE.

Per aquests motius, cal donar la benvinguda a la proposta que la Comissió Europea va presentar el passat mes de novembre sobre una Unió Europea de Salut. Es tracta d’un seguit d’accions que proporcioni a tots els ciutadans l’atenció adequada en cas de crisi, i dotin la UE de les eines necessàries per prevenir i gestionar les emergències sanitàries que afectin tot el continent. Una Unió Europea de la Salut que protegeixi la salut de tots els ciutadans de la Unió però també, i de retruc, les nostres economies.

En concret, la CE proposa tres reglaments que creïn un marc legal més complet per respondre a amenaces transfrontereres greus per a la salut. La nova normativa permetia adoptar mesures comunes a tota la UE per declarar una emergència de salut pública a tota la Unió i establir un sistema integrat -és a dir, coordinat- per vigilar l’evolució de malalties infeccioses, amb dades basades en metodologies comunes; fer recomanacions fermes de mesures per combatre els brots epidèmics; i supervisar contínuament les situacions que poden provocar escassetat de medicaments i material mèdic en futures crisis, entre d’altres. Així mateix, la Comissió proposa reforçar el mandat i les competències de dues agències clau, el Centre Europeu per a la prevenció i el control de malalties, i l’Agència europea del medicament, i crear-ne una de nova, que específicament doni resposta a les emergències sanitàries.

L’actual pandèmia ens ha ensenyat que cal millorar molt la governança europea de les emergències sanitàries. Aprofitem-ho doncs per reforçar el paper de la UE a l’hora de prevenir i actuar de manera eficaç davant d’aquestes situacions. La coordinació europea haurà de ser una valuosa eina per aturar més aviat el proper virus que vingui a canviar-nos les nostres vides.

També us pot interessar