Primer recuperar-nos, i després transformar: una nova estratègia per a la indústria europea

Com ha de ser la indústria europea de demà? El discurs de fons ens el sabem: cal donar prioritat a les transicions ecològica i digital, i alhora enfortir la competitivitat a llarg termini i la resiliència econòmica i social. Un discurs que ja incorporava l’estratègia industrial de la UE que la Comissió Europea va presentar al mes de març, just abans que esclatés la pandèmia del coronavirus, però que l’impacte de la Covid-19 ha deixat antiquada, a l’espera d’una revisió que inclogui els impactes de la pandèmia.

La setmana passada al ple del Parlament Europeu vàrem aprovar el posicionament de l’Eurocambra per tal d’influir sobre aquesta revisió. El Parlament planteja que, en primer lloc, cal sortir d’aquesta crisi salvant tots els llocs de treball possibles i protegint de manera especial la petita i mitjana empresa, la més vulnerable als efectes de la crisi. I un cop la indústria europea -que representa més del 20% de l’economia de la UE i dóna feina a uns 35 milions d’europeus, a més dels milions de llocs de treball indirectes dins i fora de la Unió- s’hagi recuperat del sotrac, ajudar-la a transformar-se. Una transformació que haurà de tenir com a vectors les transicions ecològica i digital i que haurà de ser recolzada per potents estímuls públics.

Si la UE vol mantenir la seva base industrial i alhora avançar en els compromisos del Pacte Verd Europeu, és hora d’establir el rumb adequat cap a una política industrial més sostenible i neta. És imprescindible suprimir progressivament -tant en conjunt com també dins de cada empresa- els combustibles fòssils, el carbó i el petroli i substituir-los gradualment per energies renovables i no contaminants com la solar, l’eòlica i l’hidrogen verd; invertir massivament en eficiència energètica i de recursos; i fomentar l’economia circular, pilar de la modernització ecològica.

Però cal fer també una transició socialment justa al sector industrial, facilitant l’adaptació dels treballadors als llocs de treball del futur, ajudant aquells col·lectius laborals i aquells territoris que quedin més afectats per aquesta transformació industrial, garantint condicions laborals i salaris dignes, i combatent la bretxa de gènere en salaris i pensions.

D’altra banda, i en el marc de l’autonomia estratègica oberta que es proposa assolir la UE, cal reduir la dependència de la Unió respecte a altres parts de món pel que fa a les cadenes de subministrament estratègiques, augmentant la seva diversificació i sostenibilitat, evitar la deslocalització de les indústries europees, protegir aquells sectors que es considerin estratègics davant de determinades inversions estrangeres i, tot això, mentre preservem un mercat obert.

La Comissió té ara, amb la revisió de l’estratègia industrial, l’ oportunitat d’esbossar una política industrial europea potent, sostenible i socialment responsable, amb l’objectiu de situar la UE com a líder mundial d’empreses de productes i serveis ecològics innovadors que contribueixin a bastir societats resilients i cohesionades.

També us pot interessar

×ATENCIÓ: Cookies no configurades en l'idioma actual. Revisa la teva configuració al plugin, gràcies!