Més Unió Europea davant les dificultats que vindran

Tot i que encara està lluny de tenir la solemnitat i la dimensió que als Estats Units té l’State of the Union, el gran debat de l’estat de la nació, el primer discurs de l’Estat de la Unió Europea de la presidenta Ursula von der Leyen, que ha donat el tret de sortida al curs i ha servit per marcar les grans línies de treball de la Comissió Europea, ha estat un discurs ben travat i que ha desprès confiança.

Von der Leyen ha fet èmfasi en temes socials com la necessitat de fixar salaris dignes perquè valgui la pena treballar per tirar endavant el projecte de vida; de reduir les emissions de CO2 a la UE per a l’any 2030 en un 55% (enlloc del 40% fixat fins ara) en relació als nivells de 1990; i d’establir una política migratòria conjunta, en què prevalgui la responsabilitat comuna de la Unió i no es deixi sols els països de Mediterrani davant l’arribada de milers de persones que intenten trepitjar sòl europeu.

Però li faria dues crítiques al seu discurs, massa optimista. D’una banda, he trobat a faltar una mirada més realista sobre com afrontar la crisi econòmica més important des de la Segona Guerra Mundial que viurà el continent a causa de la pandèmia del Covid i que, en els mesos que tenim per endavant, deixarà forat, especialment en determinats territoris i determinats grups socials.

I de l’altra, perquè al Parlament Europeu ens fem un fart de parlar de conflictes de democràcia, com el de Bielorússia, però quan el conflicte de democràcia i autodeterminació el tenim dins de la Unió Europea, com és el cas de Catalunya, Brussel·les mira cap a l’altra banda. Per això reivindico el paper de la UE i de la pròpia presidenta Von der Leyen per resoldre aquest conflicte polític i que els presos polítics i els exiliats puguin tornar a casa.

També us pot interessar