Comunicat sobre la censura de l’obra “Presos polítics a l’Espanya contemporània” per part del Parlament Europeu

Respecte a la censura que el Parlament Europeu ha aplicat a l’exposició de l’obra d’art “Presos polítics a l’Espanya contemporània” a les seves instal·lacions, l’eurodiputat Jordi Solé manifesta el següent:

  • El fet que el Parlament Europeu decideixi censurar una obra d’art (com ja varen fer els responsables de la fira ARCO en el seu moment) és un autèntic atac a la llibertat d’expressió. L’art suposa un espai de llibertat i, per tant, censurar l’art suposa deteriorar la llibertat. Que això passi en una cambra on constantment defensem la llibertat d’expressió com a valor fonamental, fa que la decisió sigui encara més greu. Denuncio que se censuri l’obra d’art sobre els presos polítics, però també que es prohibeixi l’exposició de caràcter unionista que, pel que sembla ser, volia realitzar l’eurodiputada Teresa Giménez Barbat. La llibertat d’expressió és per a tothom, i és vergonyós que un Parlament democràtic la limiti.
  • Els arguments sobre els quals se sustenta la resolució del grup d’eurodiputats responsables de les exposicions semblen trets d’una interlocutòria del jutge Llarena, per la seva inversemblança. Justificar aquesta prohibició a través de l’article 2.3 del reglament anomenat ‘Normes reguladores dels esdeveniments culturals i les exposicions a les instal·lacions del Parlament’ que estableix, entre altres, que les exposicions “no poden ser susceptibles de generar disturbis a les àrees on s’exposen” és esperpèntic.
  • La decisió política (no administrativa) de censurar l’obra fa un flac favor a la imatge i a la reputació del Parlament Europeu -que tinc per una institució seriosa- perquè posa clarament de manifest la doble moral que sovint s’utilitza en aquesta cambra en relació amb determinats temes i debats com, per exemple, quan es tracta de defensar la democràcia i els drets fonamentals a dins o a fora de la UE. Estic segur que si hagués demanat fer una exposició sobre persones empresonades per motius politics a Rússia o a Turquia no hagués tingut cap problema.
  • Com a diputat, sento vulnerats els meus drets atès que les dues decisions preses sobre la meva petició d’exposició (sobre els terminis i sobre els continguts) han estat abans filtrades a la premsa que no pas informades oficialment al diputat que ha fet la petició. En aquest sentit, presentaré una queixa formal al president, al secretari general i al col·legi de qüestors del Parlament Europeu.

També us pot interessar